• Juli Batllevell, un gaudinià oblidat

    La primera exposició temporal del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa té com a protagonista Juli Batllevell, l’arquitecte que l’any 1899 projecta l’edifici La Energía per tal de construir una fàbrica de producció d’electricitat on avui hi ha la seu del Museu del Gas. L’exposició mostra la vida de Juli Batllevell i la seva relació amb Sabadell a través de les construccions de l’època.

    Juli Batllevell i Arús va nèixer a Sabadell l’any 1864, fill d’un mestre d’obres que li transmet la passió per la construcció d’edificis. El seu mestratge l’inicia en els estudis d’arquitectura i obté el títol d’arquitecte l’any 1890. Batllevell desenvolupa bona part de les seves obres a Sabadell, fins a l’any 1900 quan es trasllada a Barcelona amb la seva família.

    El talent de Batllevell queda palès en les primeres obres. El teatre Euterpe (1892-1893) i la casa Bru-Miralles (1893) afavoreixen que sigui nomenat arquitecte municipal de Sabadell, càrrec que se li atorga al 1895 i que conserva fins a l’any 1910. A aquesta etapa pertanyen construccions sabadellenques com les Escoles Públiques (1895-1897), la Presó Cel.lular (1897) i la caserna de la Guardia Civil (1911), així com la urbanització dels jardins públics davant les Cases Consistorials, de les que també remodela la façana (1900).

    Batllevell treballa per a bons clients provinents de l’emergent burgesia de Sabadell. La seva reputació i bona feina li valen el títol d’arquitecte municipal a Badalona i la col.laboració amb Antoni Gaudí a la Casa Calvet o a la casa Trias, al Parc Güell. També projecta un bon nombre de construccions privades a Sabadell, Badalona, Barcelona, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sitges, Mataró o Vallvidrera.

    En les primeres dècades del segle XX, Juli Batllevell és revisor de comptes de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès, tècnic legal d’una de les Comissions Especials de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i inspector tècnic de la “Comisión de Asilos y Albergues” en el moment de la seva constitució. També treballa per a la Mancomunitat i es designat vocal tècnic del Patronat de l’Escola de Funcionaris. L’any 1923 és escollit per formar part de la junta de l’Exposició Universal de Barcelona. Mor a Barcelona l’any 1928.

    L’exposició és una oportunitat de conèixer la vinculació històrica del Museu del Gas amb la ciutat de Sabadell.

    “Ciberètica. TIC i canvi de valors”, Josep Lluís Micó

    “Ciberètica. TIC i canvi de valors“, escrit per Josep Lluís Micó, és l’últim volum de la col·lecció Observatori dels Valors editat per Barcino, iniciativa d’ESADE i la Fundació Lluís Carulla. El llibre tracta els nous dilemes ètics que afecten la societat com a conseqüència de la revolució que ha suposat la irrupció d’internet i de les noves tecnologies.

    En poc més d’un decenni, internet ha esdevingut un dels eixos centrals de la nostra vida laboral, social i fins i tot familiar. Llocs com Google, Viquipèdia, Facebook, Tuenti o Twitter i aparells com els telèfons intel·ligents o les tauletes tàctils no només han revolucionat la manera que tenim d’informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics, al voltant de qüestions candents com la privacitat, la propietat intel·lectual, la protecció de menors… Com afecta la xarxa als nostres valors? En l’entorn virtual són vàlids els mateixos valors que seguim en el món real? Se n’estan creant de nous? N’hi ha que es troben en perill d’extinció? Josep Lluís Micó, periodista especialitzat en noves tecnologies, es planteja aquestes qüestions i obre el camí a la ciberètica del futur.

    Josep Lluís Micó és professor titular de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix el Màster en Periodisme Avançat-Reporterisme Blanquerna-Grupo Godó. Ha treballat per a una desena de mitjans i actualment elabora anàlisis sobre comunicació i tecnologia a La Vanguardia i Diari de Girona, entre altres mitjans.

    EL NOU MUSEU DEL GAS OBRE LES SEVES PORTES

    El nou Museu del Gas impulsat per la Fundació Gas Natural Fenosa ha obert al públic les seves portes. Es tracta de l’únic museu d’aquestes característiques a Catalunya i Espanya: un equipament cultural especialitzat en energia i medi ambient ubicat a la plaça del Gas de Sabadell.

    L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és preservar i difondre el patrimoni històric dels sectors del gas i l’electricitat, l’evolució tecnològica i el seu impacte a la societat, així com explorar el futur de noves energies i la seva interacció amb el medi ambient.

    L’edifici on es troba el Museu del Gas fou construït a finals del segle XIX sota la direcció de l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i fou popularment conegut amb el nom de La Energia, ja que va ser una central de producció d’electricitat a partir de motors de gas. Durant el procés de renovació d’aquest edifici s’ha volgut donar un important paper a la sostenibilitat, fent-ho des d’una perspectiva bioclimàtica.

    El recorregut que proposa el museu és un viatge al llarg de la història de la companyia, des de l’any 1843, com a Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas fins a l’actual Gas Natural Fenosa, recorrent l’evolució de la indústria del gas i l’electricitat en els segles XIX i XX, a través dels canvis socials que van produir les noves tecnologies i els nous invents. És important la reflexió que es fa tan del passat com del present de l’energia, però també com s’intenta donar una mirada cap al futur, advertint de la importància d’utilitzar de manera eficient els recursos naturals.

    A la planta baixa destaca l’Arxiu Històric de Gas Natural Fenosa que ocupa més de 3.000 metres de prestatgeria i que recopila documents de l’empresa energètica arrelada a Catalunya des dels seus inicis. A la planta principal es valora la importància del gas i el seu lligam la unió del gas amb la societat al llarg de la història. Per últim, la sala d’exposicions temporals, que inicia la seva activitat amb una mostra dedicada a la figura de Juli Batllevell, arquitecte modernista local i autor de l’edifici històric del Museu del Gas.

    El Museu del Gas és un espai d’interacció on l’espectador té la possibilitat de recórrer un museu ple d’experiències visuals, en que les dades conviuen amb la història i on passat i present s’uneixen per construir un futur. Futur que vol ser encarat de manera sostenible i eficient.

    Més informació: Museu del Gas

    Per veure la campanya de comunicació de l’obertura del Museu del Gas: Zelig Comunicació

    La nova versió d’El somni de Bernat Metge

    El somni de Bernat Metge, té una nova versió en català modern escrita per Alba Dedeu.  L’obra és el tercer volum de la col·lecció Tast de Clàssics, l’objectiu de la qual és apropar els grans clàssics de la literatura medieval catalana a un públic no familiaritzat amb el català medieval. Els volums anteriors van ser Poesia de Jordi de Sant Jordi, en versió de Carles Duarte, i Una tria d’Ausiàs March, en versió de Josep Piera.

    El somni data del 1398, després que l’autor hagués estat apartat dels càrrecs que ocupava i encausat en el judici que es va dur a terme arran de la mort en estranyes circumstàncies del rei Joan I. La lectura d’aquest text va convèncer a Martí l’Humà que no podia prescindir d’un col·laborador amb les aptituds de Bernat Metge.

    Estant adormit a la presó, el protagonista del llibre, el mateix Bernat Metge, rep la visita del difunt rei Joan I, acompanyat d’Orfeu i Tirèsies, personatges de la mitologia grega. Al llarg dels quatre llibres en què està estructurat, tots quatres personatges discuteixen sobre temes que encara avui preocupen; la immortalitat de l’ànima, el que hi ha al més enllà o la superioritat de l’home envers la dona. Parli del que parli, ja sigui la descripció de l’infern o els vicis dels homes i les dones, ho fa sense oferir solucions unívoques.

    La magnífica versió actualitzada d’Alba Dedeu permet acostar l’obra a qualsevol lector que tingui ganes de gaudir de literatura en majúscules. Com diu Dedeu, «El somni és una obra complexa i singular, capaç d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents, però també de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l’humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana. I si bé és lícit dubtar que Bernat Metge fos innocent de totes les culpes de què poguessin acusar-lo els seus “perseguidors i els envejosos”, sí que li hem de concedir, sense cap mena de dubte, que El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos».

    Temps de poesia

     

    Res millor en aquests temps que corren que parlar de poesia. És per això que des de Zelig ens volem afegir el proper dimecres 21 de març a la celebració del Dia Mundial de la Poesia omplint de versos la nostra comunitat digital.

    I com que també volem celebrar el Dia de la poesia catalana a Internet del dissabte 17 res millor que uns versos de poetes clàssics catalans en la seva versió més actual.

    Llegiu aquests poemes de Jordi de Sant Jordi, d’Ausiàs March i Anselm Turmeda. Us sorprendreu de com poden ser d’actuals  els poetes del segle XV!

     

    – DIA MUNDIAL DE LA POESIA. 21 DE MARÇ.

    – DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET. 17 DE MARÇ.

    Read More

    Cambios en Facebook

    Desde principios de marzo Facebook introdujo cambios importantes en las páginas profesionales. La forma en la que los usuarios acceden a los contenidos es más directa y tiene un sentido más abierto de comunicación.

    El diseño del “timeline”, que ya se usa en los perfiles de usuarios, ahora también se adapta a las empresas y marcas, con esto aparecen una serie de novedades que suponen cambios en la forma de diseñar y gestionar las páginas profesionales:

    1. Actualización del “look and feel”

    El nuevo formato es muy parecido al “timeline” de los perfiles personales: hay una foto de portada, además de la división en dos columnas de acuerdo a las fechas de publicación. Este nuevo cambio le da la oportunidad a la empresa o marca de crear una historia acorde a los hechos y novedades corporativas, y de esta manera, se crea una narrativa para el cliente.

    2. Hay menos visibilidad de las pestañas o aplicaciones

    La nueva versión de las páginas de Facebook elimina el lado izquierdo, bajo la fotografía principal, dónde se encontraban las diferentes pestañas o aplicaciones  de una página. Como cada página podía incluir varias, generaban “ruido” y confusión al usuario. Esta opción aún existe, pero con un formato diferente; en opciones rectangulares debajo de la foto de la portada y solamente son visibles 3 de ellas, así que se deben escoger bien.

    3. No hay página de bienvenida

    La página de bienvenida que aparecía antes del “Like” o “Me Gusta” a una Fan Page ha sido eliminada con este nuevo formato. Esta era una de las aplicaciones más importantes ya que era el primer contacto que se hacía con la audiencia; la oportunidad de captar el interés del visitante Ahora serán mucho más importantes los mensajes superiores y las fotografías de la portada.

    5. Cambio de dimensiones en el contenido de pestañas y aplicaciones

    La antigua configuración del contenido de las aplicaciones, que era de 520 pixeles de ancho, será reemplazada por 810 pixeles. Lo que hará el nuevo “timeline” será centrar la imagen o contenido previo dentro de los 810 pixeles de ancho.  Las nuevas dimensiones son 111×74.

    6. Mensajes privados entre marcas y usuarios

    De ahora en adelante, será posible enviar y recibir mensajes privados entre páginas y perfiles. Esto abre aún más el diálogo que puede tener una marca o empresa con su comunidad.

    Este cambio le dará un giro a la comunicación entre empresas y marcas con su comunidad. Lo más importante será mantener un “timeline” ordenado, atractivo visualmente y entendible por los usuarios actuales y nuevos.

    Fuente: mashable.com

    Exposición XXI: Un futuro en femenino

    La muestra promovida por el Profesor Santiago Dexeus y el Doctor Damian Dexeus y patrocinada por Fundación Repsol, se exhibe en La Casa Encendida de Obra Social Caja Madrid, del 23 de febrero al 21 de marzo. La exposición aporta las claves para conseguir que sea el propio visitante quien responda a una pregunta básica: ¿somos una sociedad realmente igualitaria?

    XXI: Un futuro en femenino presenta testimonios reales de mujeres conocidas y anónimas que abordan los retos y oportunidades a los que la mujer se enfrenta en tres grandes ámbitos temáticos: el ámbito doméstico, de la vida privada y familiar, el ámbito público, del trabajo y la inclusión en la sociedad, y el ámbito privado, el del individuo y su derecho a la salud y su desarrollo físico y psíquico.

    Dentro de estos ámbitos y de una forma muy interactiva, a través de pantallas táctiles, videojuegos o webcams, el visitante descubre datos, impactos e impresiones de la exposición, que le ayudan a comprobar si su sociedad, y su conciencia, proporcionan a la mujer las herramientas necesarias para que desarrolle todas sus capacidades.

    La exposición plantea que ya están obsoletas las batallas progresistas que hubo que emprender para conseguir unas mínimas libertades para la mujer. Ahora nos encontramos con un espacio socio-laboral abierto en el que la diferencia de género no debe transcurrir en oposición sino en absoluta igualdad, y apuesta por la responsabilidad compartida en la construcción de la esta igualdad.

    Zelig participa en la difusión de la exposición como gabinete de prensa del Profesor Santiago Dexeus y el Doctor Damian Dexeus.

    Social
    Articles
    Zelig Videos