Estem a punt d’acomiadar un any, el 2020, que ha portat o consolidat molts canvis en la nostra manera de viure i treballar.
Molts professionals ens hem hagut d’adaptar a teletreballar des de casa i molts d’altres hem hagut de donar les classes universitàries virtualment.
Com s’ha dit en molts articles, el COVID 19 ha introduït importants canvis, però, de fet, el que ha provocat realment és l’acceleració de molts d’aquests canvis que ja es preveien feia temps.
El món cultural, principalment teatres i museus i altres centres i recursos d’interpretació, on les visites presencials tenen una gran importància, s’han hagut de repensar, potser amb massa urgència, com atreure els seus públics. I, en la majoria de casos, les propostes virtuals han estat adaptacions de les físiques.
Poc a poc, però, estem convençuts que els dos tipus de plantejaments conviuran i que les iniciatives presencials i online conviuran en l’oferta. Això si, aquestes ultimes, ideades ja inicialment, des d’un principi, com activitats virtuals.
En comunicació, on ja ens estaven adaptant a tots aquests canvis des de feia uns anys, és essencial escoltar i conèixer els nostres públics i ser proactius a les seves demandes i necessitats. I si be el camp digital ofereix innumerables recursos per difondre els nostres missatges amb molta precisió , no podem oblidar que certs públics i accions requereixen també la presencialitat.
Estem convençuts que durant el 2021 ens haurem adaptat a aquests nous, i no tan nous, estils de viure i treballar i que per tothom serà un any més normalitzat i presencial!