La primera exposició temporal del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa té com a protagonista Juli Batllevell, l’arquitecte que l’any 1899 projecta l’edifici La Energía per tal de construir una fàbrica de producció d’electricitat on avui hi ha la seu del Museu del Gas. L’exposició mostra la vida de Juli Batllevell i la seva relació amb Sabadell a través de les construccions de l’època.
Juli Batllevell i Arús va nèixer a Sabadell l’any 1864, fill d’un mestre d’obres que li transmet la passió per la construcció d’edificis. El seu mestratge l’inicia en els estudis d’arquitectura i obté el títol d’arquitecte l’any 1890. Batllevell desenvolupa bona part de les seves obres a Sabadell, fins a l’any 1900 quan es trasllada a Barcelona amb la seva família.
El talent de Batllevell queda palès en les primeres obres. El teatre Euterpe (1892-1893) i la casa Bru-Miralles (1893) afavoreixen que sigui nomenat arquitecte municipal de Sabadell, càrrec que se li atorga al 1895 i que conserva fins a l’any 1910. A aquesta etapa pertanyen construccions sabadellenques com les Escoles Públiques (1895-1897), la Presó Cel.lular (1897) i la caserna de la Guardia Civil (1911), així com la urbanització dels jardins públics davant les Cases Consistorials, de les que també remodela la façana (1900).
Batllevell treballa per a bons clients provinents de l’emergent burgesia de Sabadell. La seva reputació i bona feina li valen el títol d’arquitecte municipal a Badalona i la col.laboració amb Antoni Gaudí a la Casa Calvet o a la casa Trias, al Parc Güell. També projecta un bon nombre de construccions privades a Sabadell, Badalona, Barcelona, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sitges, Mataró o Vallvidrera.
En les primeres dècades del segle XX, Juli Batllevell és revisor de comptes de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès, tècnic legal d’una de les Comissions Especials de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i inspector tècnic de la “Comisión de Asilos y Albergues” en el moment de la seva constitució. També treballa per a la Mancomunitat i es designat vocal tècnic del Patronat de l’Escola de Funcionaris. L’any 1923 és escollit per formar part de la junta de l’Exposició Universal de Barcelona. Mor a Barcelona l’any 1928.
L’exposició és una oportunitat de conèixer la vinculació històrica del Museu del Gas amb la ciutat de Sabadell.