• Influencer Marketing: últimes tendències i xifres a Espanya

    Fa un temps us parlàvem de com l’Influencer Marketing –o  màrqueting d’influencers– s’havia consolidat com una de les apostes més decidides per part de marques i anunciants a nivell global. Ara, segons un estudi recent de BrandManiac, start-up valenciana especialitzada en campanyes de màrqueting d’influencers, un 95% de les marques espanyoles té previst mantenir o augmentar aquest any la inversió en influencers. És el que conclou la primera edició de l’Estudio sobre Marketing de Influencers en España 2018.

    En l’enquesta hi han participat més de 100 professionals del món del màrqueting procedents d’agències de publicitat i empreses espanyoles. Algunes de les xifres d’aquest estudi revelen que un 79% dels enquestats ha valorat de forma positiva les campanyes amb influencers; un 21% considera que els seus resultats amb aquestes campanyes han estat “molt positius”, mentre que un 58% creu que han estat a l’altura de les seves expectatives. Per aquesta raó, un 95% de les marques espanyoles que treballen habitualment amb prescriptors a través de les xarxes socials té previst mantenir o augmentar en aquest 2018 la seva inversió en el sector.

    Pel que fa a la inversió en campanyes amb influencers, els resultats indiquen que els pressupostos inferiors a 10.000 € han passat de constituir un 58% de la inversió global dels anunciants durant el 2017, a un 44% el 2018. En aquest cas, la disminució s’ha traduït en un creixement de les campanyes superiors als 10.000 euros, que han passat de representar un 42% el 2017 a tenir una previsió del 56% en el 2018. No obstant això, un 8% dels enquestats assegura que la inversió de la seva empresa en aquest tipus d’accions superarà la xifra dels 100.000 euros anuals.

    Quant als canals, destaca que Instagram és, amb molta diferència, la xarxa social preferida per realitzar aquest tipus d’accions. El 65% dels responsables de màrqueting espanyols considera aquesta xarxa social el seu canal preferit per a treballar amb influencers. Darrere seu es troben Facebook (14,5%) i YouTube, que és triada només per un 8% dels responsables de màrqueting enquestats.

    Una altra de les tendències enguany és la professionalització de l’activitat dels influencers. Gairebé un 70% d’ells rep ja una compensació econòmica a canvi. Les modalitats de pagament més comunes acostumen a ser per publicació en els seus blocs i xarxes socials o per paquets de publicacions al llarg del temps.

    L’estudi de BrandManic constata que aquest no és només un sector consolidat en el panorama espanyol, sinó que segueix creixent al mateix ritme que en anys anteriors. A més, conclou que les campanyes amb influencers són més habituals en sectors com la moda, l’oci, la bellesa, el turisme o l’alimentació. Així mateix, comencen a despuntar en altres àmbits com el sector financer, el farmacèutic-sanitari o el de la construcció.

    Per a més informació, podeu consultar la web www.brandmanic.com.

     

     

    MUTARE desvela els 10 elements que incrementen el potencial transformador dels projectes culturals

    El 16 de maig es va celebrar MUTARE, una jornada de reflexió i co-creació adreçada al sector cultural i social per tal d’identificar els elements i factors que incrementen el potencial transformador dels projectes culturals. Una iniciativa de la Fundació Carulla.

    En aquest sentit, la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, va parlar “d’un moviment que comença avui i que només és possible si el construïm junts. Vivim un moment d’incertesa a nivell global, de canvi de paradigma… quin és el paper de la cultura avui? Quin impacte tenen els nostres projectes culturals?”, va reflexionar en veu alta.

    Algunes xifres de MUTARE evidencien l’èxit de la jornada: 300 persones, 10 ponents, 1.950 idees i 75 propostes amb les quals es va elaborar el decàleg dels elements que incrementen el poder transformador dels projectes culturals:

    Decàleg dels elements que incrementen el potencial transformador dels projectes culturals

    1. Generació de canvis reals. La cultura entesa com a recurs davant dels reptes socials, donant resposta a les necessitats detectades. Mobilitzant i cridant a l’acció, generant impacte social i emocional.
    2. Cultura com a eix central de la vida de les persones. Integració de la perspectiva cultural de manera transversal en el sistema educatiu i en les polítiques públiques, per aconseguir que la cultura sigui un eix central en totes les dimensions de la vida de les persones. Generant una base de valors compartida que ens ajudin a provocar aquests canvis reals a la societat.
    3. La persona, al centre. Situació de la persona al centre, apoderant-la perquè pugui desenvolupar una mirada crítica i perquè sigui protagonista del canvi social.
    4. Connectar des de l’emoció i la il·lusió pel canvi. Escoltar, actuar des de l’emoció per connectar amb les persones. Treballant en el reconeixement de l’altre, des del treball emocional. Generar felicitat a partir de l’autenticitat.
    5. Sentit crític. Provocant el sentit crític de la societat i produint canvis efectius en la mateixa: en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions, en l’activació de recursos latents.
    6. Perspectiva educativa. Promoció d’espais d’interrelació a l’àmbit educatiu per provocar la motivació per la cultura, per conèixer noves experiències i per connectar realitats que ens ajuden a entendre i millorar la pròpia.
    7. Aportació d’innovació artística i social. Construcció de noves mirades que ens fan créixer com a persones i com a societat, amb una clara vinculació amb la dimensió ètica dels valors i els drets socials.
    8. Implicació i co-creació. Involucrant al màxim nombre de persones, connectant i sumant experiències, i generant lideratges compartits i dinàmiques de co-creació. Teixint xarxes i promovent la participació dels diversos agents implicats: teixit social, societat civil, finançadors i col·laboradors, mitjans de comunicació.
    9. Rigor metodològic. Implementació de metodologies preestablertes, mesurant els resultats i transferint-los a altres entorns per provocar un efecte multiplicador per al canvi social.
    10. Sosteniblitat. Generació de llocs de treball i activitat econòmica. Viabilitat i sostenibilitat econòmica i organitzativa. Resposta als criteris d’eficiència en l’assoliment de resultats i generació de finançament propi.

    El decàleg va ser possible gràcies a les aportacions inspiradores i les reflexions de Pilar Velilla (alcaldia de Medellín, Colòmbia), Ada Vilaró (UrGentEstimar), Jorge Sánchez (Nau Bostik), Raul Martínez (Monkingme), Alba, coneguda com a Bittah (Versembrant), Clara Peya de Les Impuxibles, Marisol López, directora de cultura digital de l’ICEC, Òscar Esteban de Tot Raval i Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural. Bibiana Ballbé va conduir l’esdeveniment, Jordi Sellas el debat, i Xavier Verdaguer va dinamitzar els grups de treball. El president de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa, va agrair l’assistència als presents i va destacar la qualitat de la feina i l’energia desplegada durant la jornada.

    La Fundació Carulla treballa per a promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença. Els projectes actuals de la Fundació giren a l’entorn de tres àmbits d’acció: Educació, Cultura i Societat.

    Podeu trobar més informació a la web: www.mutare.cat i als perfils de Facebook i Twitter de la Fundació Carulla.

     

     

    El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona celebra 20 anys

    El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha commemorat aquest matí el seu 20è aniversari, en un acte celebrat a l’auditori de l’Edifici MediaTIC de Barcelona, en el marc del XXII Consell General. Més de 120 persones han assistit a l’acte per commemorar aquesta efemèride on s’ha reflexionat sobre el present i futur de la indústria a la Regió Metropolitana de Barcelona amb les intervencions dels presidents i expresidents del Pacte Industrial, i de representants de les administracions públiques, dels sindicats i de les organitzacions empresarials.

    Agustí Colom, president del Consell General del Pacte Industrial i regidor de Turisme, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, i Núria Marín, presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial i alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, han donat la benvinguda a l’acte.

    Colom ha assenyalat que ara cal avançar cap a una reindustrialització amb valors, i aconseguir transformar el model productiu actual cap a un de més sostenible i resilient, basat en els tres pilars bàsics de l’economia circular, la indústria 4.0 i la digitalització. Marín ha dit que, vint anys després de la seva creació, el Pacte Industrial vol contribuir a l’impuls d’una reindustrialització sostenible basada en el pacte entre els actors del sistema socioeconòmic, l’economia circular, la indústria 4.0 i la digitalització, i la mentalitat industrial.

    Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial, ha dit que la missió del Pacte avui passa per aprofitar l’experiència i solvència del treball d’aquests 20 anys, per tal de seguir posant-lo al servei de la indústria i la sostenibilitat del país, i que els reptes que avui té plantejats la indústria 4.0 només es poden abordar amb èxit des del diàleg, des del pacte i des de la cooperació entre els agents que treballen al territori.

    També hi han invertingut Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, i Maria Helena de Felipe, presidenta de Fepime Catalunya.

    La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Matilde Villarroya, directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, que ha destacat la importància de l’acte de commemoració, posant en valor la feina feta al voltant de la incentivació de la competitivitat industrials d’una de les zones més importants d’Europa.

    El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació constituïda l’any 1997 amb la missió de configurar una aliança estratègica entre administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicats per impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació d’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat al territori metropolità.

    L’acte ha gaudit d’una àmplia cobertura dels principals mitjans de comunicació catalans.

    Per a més informació, podeu consultar la web del Pacte Industrial: www.pacteindustrial.org

    Torna la Barcelona Design Week

    La 13a edició de la Barcelona Design Week convida a revalorar tot allò que ens envolta i a qüestionar-nos com hem de consumir en el present per assolir un futur sostenible

    Podem continuar amb el model actual de producció i consum de béns i serveis? Podem basar la nostra economia en un sistema de creixement infinit? Com ens relacionem amb tot allò que tenim o desitgem tenir? Com afecta a la relació entre nosaltres i amb les ciutats? Aquestes són només algunes de les preguntes que planteja la Barcelona Design Week 2018.

    El disseny, en totes les seves expressions, és una eina fonamental que disposa l’ésser humà per revertir el camí cap a la destrucció de l’ecosistema. La 13a edició de la Barcelona Design Week vol convidar al conjunt de professionals del sector i ciutadania a revalorar tot allò que ens envolta i a qüestionar-nos com hem de consumir en el present per assolir un futur sostenible.

    Del 5 al 14 de juny, la Barcelona Design Week oferirà una extensa programació amb activitats per a tots els públics, per tal de donar un nou significat al concepte del “bon disseny” al servei de la societat.

    La Barcelona Design Week (BDW), organitzada per Barcelona Centre de Disseny (BCD) i Foment de les Arts i el Disseny (FAD), en col·laboració amb el Museu del Disseny i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, és la cita ineludible sobre disseny, creativitat i innovació a Barcelona i una de les Design Weeks més importants del calendari internacional. La BDW és membre de l’organització World Design Weeks Network, que integra els principals esdeveniments internacionals de l’àmbit del disseny.

    Enguany, el BCD i el FAD uneixen forces per fer créixer la Barcelona Design Week i posicionar-la com un gran esdeveniment de ciutat i consolidar-la entre els esdeveniments més importants sobre disseny a escala internacional.

    Consulteu més informació i tot el programa en aquest enllaç.

    Social
    Articles
    Zelig Videos