Es diu que és en època de crisi quan aflora la creativitat, i en el món de les arts escèniques, les solucions per tal que la gent no deixi d’anar al teatre, fa temps que han començat a sorgir.
Una d’aquestes propostes és el microteatre, una nova concepció teatral que consisteix en exhibir en minisales obres de teatre de no més de 15 minuts per a un públic molt reduït.
Aquesta idea va néixer a Buenos Aires i ha tingut una molt bona acceptació en altres ciutats d’Europa com Berlín, Amsterdam o París. L’any 2009 va arribar a Madrid. El realitzador Miguel Calatayud, capitanejant un grup d’actors, autors i directors, va proposar ocupar un antic bordell i a cada habitació oferir un petit espectacle sobre pornografia. D’aquesta manera va néixer la filosofia del microteatre o “teatro por dinero” a l’estat espanyol. Dos anys més tard la iniciativa va arribar a Palma, on els mallorquins Somni Microteatre van oferir petites obres a l’antiga presó de la ciutat, sota el nom “microteatre per delicte”.
Finalment, aquesta nova concepció teatral sembla que ha arrelat a Barcelona. Fa unes setmanes es va inaugurar al Raval el MiniTeat3, un espai amb quatre sales amb capacitat per a quinze espectadors que ofereixen obres de petit format que es representen simultàniament.
Ja feia un temps, però, que el microteatre havia començat a treure el cap de manera discreta per la ciutat. La companyia Aixopluc va ser la pionera en aquest camp, i el Teatre Lliure també s’hi havia fet alguna prova. La novetat arriba amb el fet que MiniTea3 serà el primer espai estable de microteatre que hi haurà a Barcelona.
L’èxit d’aquest nou format escènic rau en el fet que, malgrat la crisi i la pujada de l’IVA cultural, la gent pot seguir gaudint del teatre, ja que els espectacles es poden fer amb un pressupost molt baix i pocs recursos i els espectadors poden gaudir-ne per només uns quants euros.
Tant els actors, com el públic, adquireixen un paper diferent en aquests espais. Els espectadors es troben pràcticament enmig de l’escena interpretada pels actors, creant una complicitat molt allunyada del teatre convencional i obligant els creadors teatrals a explorar noves maneres de mantenir viu el teatre.